PRESS: REPRESSIÓ Marita Muukkonen i Ivor Stodolsky, codirectores d’Artistes en Risc “Els creadors han de poder presentar obres controvertides sense que els tribunals els amenacin”, in Directa

Disculpa, pero esta entrada está disponible sólo en Inglés Estadounidense. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.

Source: Directa.cat

ENGLISH interview questions

Please also use your favourite auto-translate tool to also read original text as published in Catalan below, which includes the story of Lisa Fittko’s work in the Resistance Movement against Nazism in the Second World War.

REPRESSION: Marita Muukkonen and Ivor Stodolsky, co-directors of Artists at Risk: “Creators must be able to present controversial works without being threatened by the courts”

  1. Can you give us your opinion on the imprisonment of Pablo Hasel?

Ivor Stodolsky and Marita Muukkonen (AR co-founders)

It is extremely worrying that Spain’s judicial system is punishing artists and activists like Pablo Hasél,

Valtònyc or Toni Galmés – not for any concrete actions, but for their lyrics, tweets, drawings or for what they have said. In short, this is a violation of freedom of speech and expression. The spontaneous protests after Hasél’s arrest which have spread throughout Spain and even to Italy and Argentina, once again show how great public dissatisfaction is with censorship – and art is only it’s most sensitive aspect. No only rappers and artists have been attacked, but lawyers, journalists and activists on the basis of, among other things, the controversial anti-terrorism law. Hasél’s sentence is absolutely disproportionate, and raises serious questions about Spanish society and its outdated relationship to the monarchy. In contemporary society, criticizing the king, god or any other authority is a necessary requirement for a healthy democracy. 

Spain disproportionately prosecutes people for “glorifying acts of terror”. Dozens of people have been prosecuted for “glorification of terrorism” and “humiliation of victims” on social media networks in recent years. Furthermore, the controversial legislation known as the gag law (Public Safety Law), approved in 2015, has been criticized from day one for impeding freedom of expression as well limiting all social mobilisation and activism. It should be reformed immediately. 

  1. What is the position of Spain in the international ranking of violation of the right to freedom of expression?

According to Freemuse’s report from 2019 Spain was at the top of the ranking with 14 imprisoned artists – ahead of even Iran and Turkey. Spain was responsible for 31​ ​% of the cases where there has been misuse of anti-terrorist measures against freedom of artistic expression. 

Spain needs to reform the Penal Code to ensure that provisions on incitement comply with international human rights law on freedom of expression. Spain also needs to fundamentally revise the gag law and the Royal Decree-Law on Internet shutdown. Especially stipulations prohibiting the documentation of the police (which may include police brutality, malpractice or other crimes) has had deleterious effects. The “Global Security” law in France seems to have taken it as an example. Democratic forces have rightly considered this a terrible omen for Europe if France, too, goes down this path. It is a good sign that the Spanish government “expressed its willingness to provide a much more secure framework for freedom of expression”. There are competing proposals within the governing coalition, but in general we hope these reforms will fundamentally do away with the authoritarian thinking that stands behind these laws, which are more reminiscent of a police state than a democracy.

  1. The content of artistic expressions should always be outside the penal codes? Is it like that in any country in the world? What would be the reference for you?

Artistic expression that does not clearly and directly incite concrete acts of violence towards other people cannot be considered criminal. (It should be noted that hate crimes are very different from responses to state violence that are seen in the works of some of these artists, as they are directed towards specific segments of the population and are based not on freedom of expression, however far from mainstream positions, but founded on prejudice and racism.) Artists should be able to criticize, provoke and present controversial works reflecting on all sides of humanity without being threatened by courts.

Freedom of expression is continuously challenged around the world including Europe as right-wing populism rises and civil society spaces shrink. Furthermore during the outbreak of Covid-19 governments derogated constitutional checks, and limited rights and freedoms. Freedom of expression and artistic freedom is something we have to defend and stand for everywhere continuously, it cannot be taken as guaranteed; even the constitution does not guarantee the actual practice like in Poland. 

  1. You help artists flee dictatorships or countries that persecute them. Also in democracies are there persecutions? Have you received the request for help from Spain?

Yes, unfortunately. The artistic freedom is also threatened in EU member states. For example in Poland, where even the constitution guarantees “the freedom of artistic creation” there are several cases of artists who have been accused of “blasphemy” or “insulting religious feelings”, as well as LGBTQI+ artists and artworks are targeted. You probably remember the case of Poland’s national art gallery removing a video on moral grounds in 2019, which triggered fervent protests against censorship in Poland. The installation, from the 1970s, showed a young woman sensually eating a banana (Consumer Art by Natalia LL, 1973). 

Freedom of expression, and artistic expression as part of it, have been violated since years by Orbán’s far right government in Hungary. In Slovenia recently formed government has repeated attempts to limit artistic freedoms and is targeting art, or any other cultural context that harbours social critique. Two prominent museum directors in Ljubljana – Zdenka Badovinac, director of the Moderna Galerija, and Matevz Celik, director of the Museum of Architecture and Design were replaced in December 2020. Outside of the EU such countries as Brazil, Turkey and India, to give a few examples, have faced a huge decline in freedom of expression in recent years. Orbán in Hungary, Erdogan in Turkey, Bolsonaro in Brazil and Mod in India like many of the world’s authoritarians have found an ideal pretext in the coronavirus for their latest power grabs. Regimes are using the crisis to repress dissent, and that includes cracking down on artistic freedoms. As a result, the dangers faced by artists at risk are currently escalating.

Artists at Risk (AR) was invited to Barcelona by NoCallarem in 2018, when we first met with Pablo Hasél. We were invited to comment on his situation in the media also at that time. Back then we also met members of the Valtònyc Support Group and another group of rappers accused of being “terrorists”. Together we were invited to visit the Catalan Parliament by the President of the Parliament at the time The irony of “terrorists” being invited into the parliament building was palpable.

See pictures from the visit: https://photos.app.goo.gl/yDSjTx72EzivZpdi7

AR has closely followed the cases of persecuted artists in Spain, and continues to monitor the situation of Pablo Hasél and others. 

Marita Muukkonen and Ivor Stodolsky

Co-Directors, Artists at Risk (AR)

______________________________________________________________

IN CATALAN:

REPRESSIÓ Marita Muukkonen i Ivor Stodolsky, codirectores d’Artistes en Risc “Els creadors han de poder presentar obres controvertides sense que els tribunals els amenacin”

By JESÚS RODRÍGUEZ, 25.02.2021

Photos: Featured image, Roser Gamonal. In-text, Arxiu.

Fa sis anys que monitoren des de Berlín i Hèlsinki les creixents vulneracions de drets a l’Estat espanyol després de l’entrada en vigor de la llei mordassa i l’enduriment del Codi Penal, pel que fa als delictes d’enaltiment del terrorisme. Una de les seves tasques és ajudar a fugir fins a un exili segur a artistes que pateixen persecució, tant per dictadures com per democràcies formals. Refugi, exili o clandestinitat no són paraules desconegudes en la història familiar de Stodolsky. Vuitanta anys enrere, el 25 de setembre de 1940, fou Lisa Fittko, tieta àvia de l’activista (germana del seu avi), qui va assumir l’encàrrec de guiar Walter Benjamin des de Banyuls fins a Portbou, a peu i a través de les muntanyes pedregoses del cap de Cervera de la Marenda. Fugia del nazisme i volia arribar fins a Portugal per embarcar-se en direcció a Nova York. Les autoritats franquistes van interceptar Benjamin a Portbou, el van recloure a l’Hotel França i el van amenaçar de deportar-lo fins a Berlín. L’endemà al matí, trobaven el seu cadàver a l’habitació, suposadament després d’haver-se administrat una alta dosi de morfina per llevar-se la vida. Des d’Artistes en Risc denuncien ara, en ple segle XXI, que “els règims instrumentalitzen la crisi de la COVID-19 per reprimir encara més la dissidència, i això inclou reprimir les llibertats artístiques. Com a resultat, els perills als quals s’enfronten els artistes en risc augmenten”.


Què en penseu, de l’empresonament de Pablo Hasél?

“La sentència de Hasél és absolutament desproporcionada i planteja serioses preguntes sobre la societat espanyola i la seva relació obsoleta amb la monarquia”

És extremadament preocupant que el sistema judicial espanyol estigui castigant artistes i activistes com Pablo Hasél, Valtònyc o Toni Galmés, no per cap acció concreta, sinó per les seves lletres, tuits, dibuixos o pel que han dit. En definitiva, es tracta d’una violació de la llibertat d’expressió i creació. Les protestes espontànies després de la detenció de Hasél, que s’han estès per tot Espanya i fins i tot a Itàlia i l’Argentina, mostren una vegada més el gran descontentament del públic amb la censura, i l’art és només l’aspecte més sensible. No només han estat atacats rapers i artistes, sinó advocats, periodistes i activistes basant-se, entre altres coses, en la controvertida llei antiterrorista. La sentència de Hasél és absolutament desproporcionada i planteja serioses preguntes sobre la societat espanyola i la seva relació obsoleta amb la monarquia. En la societat contemporània, criticar el rei, Déu o qualsevol altra autoritat és un requisit necessari per a una democràcia sana. Espanya processa desproporcionadament persones per “enaltir actes de terrorisme”. Desenes de persones han estat processades per enaltiment del terrorisme i humiliació de les víctimes a les xarxes socials en els darrers anys. A més, la controvertida legislació coneguda com a llei mordassa, aprovada el 2015, ha estat criticada des del primer dia per impedir la llibertat d’expressió i limitar tota mobilització social i activisme. S’hauria de reformar immediatament.


Quina és la posició de l’Estat espanyol en el rànquing internacional de vulneració del dret a la llibertat de creació?

Segons l’informe de Freemuse del 2019, Espanya se situava al capdavant del rànquing amb catorze artistes empresonats, fins i tot per davant de l’Iran i de Turquia. Espanya va ser responsable del 31% dels casos en què s’ha produït un ús indegut de mesures antiterroristes contra la llibertat d’expressió artística. Espanya ha de reformar el Codi Penal per garantir que les disposicions sobre incitació compleixin la legislació internacional de drets humans sobre llibertat d’expressió. Espanya també ha de revisar fonamentalment la llei mordassa i el reial decret llei sobre l’aturada d’internet. Especialment, les estipulacions que prohibeixen documentar l’activitat de la policia (que poden incloure brutalitat policial, mala praxi o altres delictes) han tingut efectes nocius. La llei de “seguretat mundial” a França sembla haver-la pres com a exemple. Les forces democràtiques han considerat un terrible presagi per a Europa si França també segueix aquest camí. És un bon senyal que el govern espanyol hagi expressat la seva voluntat de proporcionar un marc molt més segur per a la llibertat d’expressió. Hi ha propostes confrontades dins de la coalició de govern, però, en general, esperem que aquestes reformes eliminin fonamentalment el pensament autoritari que hi ha darrere d’aquestes lleis, que recorden més a un estat policial que a una democràcia.

Visita d’Artistes en Risc al Parlament de Catalunya en el marc de la campanya “No callarem”|ARXIU


El contingut de les expressions artístiques sempre ha d’estar fora dels codis penals? És així en qualsevol país del món? Quina seria la vostra referència?

“La llibertat d’expressió es vulnera contínuament a tot el món, inclosa Europa, a mesura que augmenta el populisme de dretes i es redueixen els espais de la societat civil”

No es pot considerar criminal l’expressió artística que no inciti de forma clara i directa a actes concrets de violència cap a altres persones. (Cal assenyalar que els delictes d’odi són molt diferents de les respostes a la violència estatal que es veuen en les obres d’alguns d’aquests artistes, ja que es dirigeixen a segments específics de la població i no es basen en la llibertat d’expressió, per molt que siguin posicions generals, però basades en els prejudicis i el racisme). Els artistes haurien de ser capaços de criticar, provocar i presentar obres controvertides que reflexionin sobre tots els aspectes de la humanitat sense que els tribunals els amenacin. La llibertat d’expressió es vulnera contínuament a tot el món, inclosa Europa a mesura que augmenta el populisme de dretes i es redueixen els espais de la societat civil. A més, durant l’esclat de la COVID-19 els governs van derogar els controls constitucionals i van limitar els drets i les llibertats. La llibertat d’expressió i la llibertat artística són valors que hem de defensar i fer-ho a tot arreu sempre, no es pot considerar garantida; fins i tot la Constitució no garanteix la seva pràctica real, com és el cas de Polònia.


Ajudeu els artistes a fugir de les dictadures o dels països que les persegueixen. També a les democràcies hi ha persecucions? Heu rebut cap sol·licitud d’ajuda des de l’Estat espanyol?

Sí, desafortunadament. La llibertat artística també està amenaçada als estats membres de la UE. Per exemple, a Polònia, on fins i tot la constitució garanteix “la llibertat de creació artística”, hi ha diversos casos d’artistes acusats de “blasfèmia” o d’“insultar els sentiments religiosos”, així com d’artistes i obres d’art LGBTQI+. Probablement recordeu el cas de la galeria d’art de Polònia que va retirar un vídeo per motius morals el 2019, i això va desencadenar intenses protestes contra la censura a Polònia. La instal·lació, dels anys setanta, mostrava una dona jove menjant sensualment un plàtan (Consumer Art, de Natalia LL, 1973). La llibertat d’expressió i l’expressió artística com a part d’ella han estat vulnerades des de fa anys pel govern d’extrema dreta d’Orbán a Hongria. A Eslovènia, el govern –recentment constituït– està intentant limitar les llibertats artístiques i posa el focus en l’art o qualsevol altra expressió cultural que albergui la crítica social. El desembre de 2020 es van substituir dos destacats directors de museus de Ljubljana: Zdenka Badovinac, directora de la Moderna Galerija i Matevz Celik, director del Museu d’Arquitectura i Disseny. Fora de la UE, països com el Brasil, Turquia i l’Índia han patit un empitjorament notable en els darrers anys. Orbán a Hongria, Erdogan a Turquia, Bolsonaro al Brasil i Mod a l’Índia, com molts dels autoritaris del món, han trobat un pretext ideal en el coronavirus per a les seves imposicions. Els règims utilitzen la crisi per reprimir la dissidència, i això inclou reprimir les llibertats artístiques. Com a resultat, els perills als quals s’enfronten els artistes en risc actualment augmenten. Artistes en risc va ser convidat a Barcelona per No Callarem el 2018, quan ens vam reunir per primera vegada amb Pablo Hasél. Ens van convidar a comentar la seva situació als mitjans de comunicació també en aquell moment. Aleshores també vam conèixer membres del Grup de Suport de Valtònyc i un altre grup de rapers acusats de “terroristes”. El president del Parlament en aquell moment ens va convidar a visitar el Parlament català. La ironia de la invitació de “terroristes” a l’edifici del Parlament era palpable. AR ha seguit de prop els casos d’artistes perseguits a Espanya i continua supervisant la situació de Pablo Hasél i d’altres.

Tweet This Share on Facebook Share on Google+ Share on Diaspora