Source: surtdecasa
Helena Martín
01.03.2023
PRESS TEXT
In English (translation):
The war in Ukraine through the eyes of the mother
The Barcelona Artists at Risk residency presents the work ‘My Mother and the Total Invasion’, created by the Ukrainian artists Aleksey Yudnikov and Sasha Denisova, on March 4 at the CCCB
When did Aleksey Yudnikov realize that Ukraine, his country, had gone to war? Yudnikov is a Kyiv-born theater actor and playwright who was caught by the first news of the Russian invasion like everyone else: at four in the morning. That his hometown was bombed at these hours of the morning is no coincidence, he says, but responds to a parallel that Putin wanted to make clear: the Ukrainian capital was bombed on February 24 at 4 in the morning in the same way that it was attacked during the Second World War by Hitler on a day in June at 4 in the morning. This is how a traditional Ukrainian song describes it: “One day in June at 4 in the morning, Kyiv under bombardment, everyone knew that the war had started”, the interpreter translates. It was not until the first explosion that Aleksey consciously and deeply understood that the war was at home.
Yudnikov learned they were at war from a phone call. On February 24, 2022, a year ago, the performer was in Moscow, his usual residence. The night before he had gone to a sauna and had a drink with a friend and had gone to sleep. Two hours later, a childhood friend called him to show him, through the phone, the sound of bombs destroying Kyiv. “My life was torn apart down the middle of a knife, it was like being woken up with a bucket of ice water. I haven’t seen or touched my children in a year. Now that it’s been a year I’m still the same, I don’t understand”, expresses the artist.
As soon as he heard the news and took to a search engine to find out about it, he started receiving messages from friends warning him to leave Russia as soon as possible. On March 9, he was already on his way to Saint Petersburg by bus to cross the border with Finland. “I had no plan, just the goal of being out of Russia”, he says as he recalls those first weeks after the outbreak of the conflict. “I waited alone on a bus at the border and the Russian officer who served me was asking me questions. I did not have a strong public political position; if I had gone to meetings or political demonstrations, I would have been deported,” he explains. But it was not like that: crossing the border between Russia and Finland, the Finnish officer greeted him with a “we pray for Ukraine” that Aleksey now remembers with emotion.
Away from mother and the bombs
Once in Europe, a friend put him in touch with the Artists at Risk organisation, which works to assist professionals in the art and culture sector who are persecuted or fleeing war. Since the start of the war in Ukraine, more than 2,000 Ukrainian artists, and up to 600 dissident artists from Russia and Belarus at risk of persecution, have applied to join the programme. As part of this initiative, Aleksey spent three months in Helsinki and attended the Venice Biennale, where he performed an anti-Putin performance that captured international media attention. Afterwards, the organisation invited him to the artistic residence of Barcelona Artists at Risk, where he currently lives and continues his professional career in the world of theatre. With the support of Artists at Risk and the organisation No Callarem, together with the help of the Institut de Cultura de Barcelona, la Fabra i Coats and the production of the CCCB, the Ukrainian artist has created a show with the playwright Sasha Denisova, entitled ‘My Mother and the Total Invasion’, which can be seen at the CCCB on March 4 at 7:30 p.m., as well as on March 10 in Santa Coloma and March 14 in Reus.
The show that Denisova and Yudnikov have created is based on the conversations that the playwright has had all this year with her mother, who did not want to leave her home in Kyiv despite being at war. Sasha’s mother told her: “I’m not afraid, I’ve lived here all my life and I won’t leave. We’re fighting for life, we’ll win.” ‘My Mother and the Total Invasion’ is a monologue performed by Yudnikov that narrates the life of Denisova’s mother, Olga Ivánovna, who also lived through the German bombings of the Second World War in 1941 and who now also sees how the her city is being destroyed 81 years later.
The interpreter explains that right now he lives in a kind of contradiction: “I live in Barcelona, one of the most beautiful cities in the world, but, on the other hand, my mother lives in her house, without electricity, in the cold.” This work, he adds, is “a fantasy, a way of understanding what is happening to ourselves through our mothers.” In addition, the fact of showing the conflict in a space like CCCB allows them to reach the Catalan public, so that they understand the harshness of the war and of the Ukrainian refugees outside their country with the conflict still active. After all, says the actor, “everyone has a mother and can feel identified.”
A society of the past
A few days before the premiere of the play and looking back on this last year, Aleksey believes that no one still has the answer to what is happening in Ukraine and wonders how many millions of people in the world will be waiting right now for Putin to disappear off the map. However, the artist does not believe that without Putin the conflict would end, since the problem is in a country with its mind anchored in the past. “The government of Russia is gerontophilic, they are old men born in the Soviet Union, and Russian society is also still with its mentality in the past”, he comments. “Fundamentally, the mentality hasn’t changed since the fall of the Berlin Wall. I was a teenager at the time of Perestroika and we all considered it a good time. It was as if people had slept for 100 years and woke up, there was hope, we realised the world was big and beautiful”, he says. Now, however, Aleksey laments the conservatism that continues to hang over Russian politics.
In a notebook he carries, the artist has pages and pages of portraits of the men who have the most political and cultural power in Russia: in one of them Vladimir Putin is drawn. “Drawing keeps my nerves at bay, it’s a form of therapy”, he explains. As he flips through it, he remembers how his life has changed in one year and says: “Sasha’s mother is right, we will win”.
In Catalan (original):
La guerra d’Ucraïna a través dels ulls de la mare
La residència Barcelona Artistes en Risc presenta el 4 de març al CCCB l’obra ‘Ma mare i la invasió total’, creada pels artistes ucraïnesos Aleksei Iúdnikov i Saixa Deníssova
Quan es va adonar Aleksei Iúdnikov que Ucraïna, el seu país, havia entrat en guerra? Iúdnikov és un actor i dramaturg de teatre nascut a Kíev a qui la primera notícia de la invasió russa va enganxar com a tots: a les quatre de la matinada. Que la seva ciutat natal fos bombardejada a aquestes hores de la matinada no és casual, diu, sinó que respon a un paral·lelisme que Putin va voler deixar clar: la capital ucraïnesa va ser bombardejada un 24 de febrer a les 4 de la matinada de la mateixa manera que va ser atacada durant la Segona Guerra Mundial per Hitler un dia de juny a les 4 de la matinada. Així ho descriu una cançó tradicional ucraïnesa: “Un dia de juny a les 4 de la matinada, Kíev sota el bombardeig, tothom va saber que havia començat la guerra”, tradueix l’intèrpret. No va ser fins a la primera explosió que Aleksei va entendre conscientment i en profunditat que la guerra era a casa seva.
Iúdnikov va assabentar-se que estaven en guerra per una trucada. El 24 de febrer de 2022, fa un any, l’intèrpret era a Moscou, la seva residència habitual. La nit anterior havia anat a una sauna i a prendre alguna cosa amb un amic i s’havia posat a dormir. Dues hores després, un amic d’infància el va trucar per ensenyar-li, a través del telèfon, el soroll de les bombes destruint Kíev. “La meva vida va trencar-se pel mig d’una ganivetada, va ser com si em despertessin amb un cub d’aigua gelada. Fa un any que no veig ni toco els meus fills. Ara que ja fa un any encara estic igual, no ho entenc”, expressa l’artista.
De seguida que va saber la notícia i la va buscar a un cercador per informar-se’n, va començar a rebre missatges d’amistats que l’advertien que havia de marxar de Rússia al més ràpid possible. El 9 de març ja era camí a Sant Petersburg amb bus per travessar la frontera amb Finlàndia. “No tenia cap pla, només l’objectiu de ser fora de Rússia”, comenta mentre recorda aquelles primeres setmanes després de l’esclat del conflicte. “Vaig esperar sol en un bus a la frontera i l’oficial rus que em va atendre em va estar fent preguntes. Jo no tenia una posició política pública contundent, si hagués anat a trobades o manifestacions polítiques m’haurien deportat”, explica. Però no va ser així: en travessar el límit entre Rússia i Finlàndia, l’oficial finès el va rebre amb un “preguem per Ucraïna” que ara Aleksei recorda emocionat.
Lluny de la mare i de les bombes
Un cop a Europa, un amic el va posar en contacte amb l’organització Artists at Risk, que treballa per assistir professionals del sector de l’art i la cultura que són perseguits o que fugen d’una guerra. Des de l’inici de la guerra d’Ucraïna, més de 2000 artistes ucraïnesos i fins a 600 artistes dissidents de Rússia i Bielorússia en risc de persecució han aplicat per adherir-se al programa. En el marc d’aquesta iniciativa, Aleksei va ser tres mesos a Hèlsinki i va acudir a la Biennal de Venècia, on va fer una performance anti-Putin que va captar l’atenció mediàtica internacional. Després, l’organització el va convidar a la residència artística de Barcelona Artistes en Risc, on actualment viu i continua amb la seva trajectòria professional en el món del teatre. Amb el suport d’Artists at Risk i l’organització No Callarem, juntament amb l’ajuda de l’Institut de Cultura de Barcelona, la Fabra i Coats i la producció del CCCB, l’artista ucraïnès ha creat un espectacle amb la dramaturga Saixa Deníssova que es titula ‘Ma mare i la invasió total’, que es podrà veure al CCCB el 4 de març a les 19:30h, així com el 10 de març a Santa Coloma i el 14 de març a Reus.
L’espectacle que han creat Deníssova i Iúdnikov parteix de les converses que la dramaturga ha mantingut tot aquest any amb la seva mare, que no va voler marxar de casa seva a Kíev malgrat estar en guerra. La mare de la Saixa li deia: “No tinc por, he viscut tota la meva vida aquí i no marxaré. Nosaltres lluitem per la vida, guanyarem”. ‘Ma mare i la invasió total’ és un monòleg interpretat per Iúdnikov que narra la vida de la mare de Deníssova, Olga Ivánovna, que va viure també els bombardejos alemanys de la Segona Guerra Mundial l’any 1941 i que ara també veu com la seva ciutat és destruïda 81 anys després.
L’intèrpret explica que ara mateix viu en una espècie de contradicció: “Visc a Barcelona, una de les ciutats més boniques del món, però, d’altra banda, la meva mare viu a casa seva, sense electricitat, amb fred”. Aquesta obra, afegeix, és “una fantasia, una manera d’entendre el que està passant per a nosaltres mateixos a través de les nostres mares”. A més, el fet de mostrar el conflicte en un espai com el CCCB els permet arribar al públic català, per tal que aquest comprengui la duresa de la guerra i de les persones ucraïneses refugiades fora del seu país i amb el conflicte encara en actiu. Al cap i a la fi, afirma l’actor, “tothom té una mare i pot sentir-se identificat”.
Una societat del passat
Pocs dies abans de l’estrena de l’obra i fent retrospectiva d’aquest últim any, Aleksei considera que encara ningú té la resposta al que està passant a Ucraïna i es pregunta quants milions de persones al món estaran esperant ara mateix que Putin desaparegui del mapa. Tot i això, l’artista no creu que sense Putin el conflicte s’acabés, ja que el problema està en un país amb la ment ancorada al passat. “El govern de Rússia és gerontofílic, són homes vells nascuts a la Unió Soviètica, i la societat russa també segueix amb la mentalitat en el passat”, comenta. “En el fons, la mentalitat no ha canviat des de la caiguda del mur de Berlín. En el temps de la Perestroika jo era adolescent i tots el vam considerar un bon moment. Era com si la gent hagués dormit 100 anys i s’hagués despertat, hi havia esperança, vam adonar-nos que el món era gran i bonic”, diu. Ara, però, Aleksei lamenta el conservadorisme que continua planant sobre la política russa.
En una llibreta que duu a sobre, l’artista té pàgines i pàgines amb retrats dels homes que tenen més poder polític i cultural a Rússia: en una d’elles hi ha dibuixat Vladímir Putin. “Dibuixar em manté els nervis a ratlla, és una forma de teràpia”, explica. Mentre la fulleja, recorda com ha canviat la seva vida en un any i afirma: “La mare de la Saixa té raó, guanyarem”.
